FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Qui ha de ser el primer de sortir, ens ho farem a la sort. Bona sort. El meu germà és home de sort. No tinc sort. sort de [o sort que] Fórmula amb què s'introdueix un terme que enuncia allò que impedeix un mal o un perill o que és la solució d'un problema. Sort [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de llançar un projectil, tirar els daus, etc. A la primera tirada, vaig fer doble sis. Tinc dret a quatre tirades. Acció de tirar o traçar una línia, un camí, etc. Quantitat d'aigua, de vi, etc., que es beu d'un cop. Em voldríeu donar una tirada d'aigua [...]
Les expressions així que, de seguida que, tan bon punt, entre d'altres, s'usen amb el sentit de 'quan', 'així que'. Per exemple:
Així que s'acabi el curs, obtindreu el certificat.
Tan bon punt t'arribi el correu, fes-m'ho saber.
La locució a la que també s'utilitza amb aquest sentit, però només [...]
De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort. Els greuges que en tinc rebuts són incomptables. Greu motiu de queixa. Prendre's una cosa en gran greuge. Tenir greuges contra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cansat, que no em puc tenir. Fer tenir dret un pal. tenir a Considerar com a. Jo tinc a honor de rebre'l a casa. tenir algú o alguna cosa per Jutjar 2 2. Jo ho tinc per bo. Jo el tinc per boig. tenir per a si un fet Tenir com a opinió particular. Jo tinc per a mi que és boig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en moviment. Els pesos que, en caure, mouen el rellotge. Els molins que el vent movia. No puc moure els braços: els tinc lligats. no moure un peu que no... [o no moure un peu sense que...] No fer res sense que... No et moguis d'aquí. Si et mous, no et podré retratar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies o pinzellades, d'una cosa que hom té al davant, i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc. D'aquell molí, en tinc un bell apunt fet per la Beatriu. Notes més o menys sumàries preses en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un bosc espès. D'un planter clar en trauràs menys arbres que d'un planter espès. Una multitud espessa. Aquests arbres estan plantats molt espessos. Obtús, d'intel·ligència no gens clara. És molt espès aquell home. Avui tinc el cap espès. Atacat 2 . [...]
